ਦੋਵੇਂ token ਇੱਕ ਸਧਾਰਨ lifecycle ਦੀ ਪਾਲਣਾ ਕਰਦੇ ਹਨ: ਇੱਕ ਥੋੜ੍ਹ-ਚਿਰਾ access token ਹਰ API ਕਾਲ ਨੂੰ ਅਧਿਕਾਰਤ ਕਰਦਾ ਹੈ, ਅਤੇ ਇੱਕ ਲੰਬ-ਚਿਰਾ refresh token ਹੱਦ ਲੰਘਣ 'ਤੇ ਚੁੱਪਚਾਪ ਨਵੇਂ access token ਬਣਾ ਦਿੰਦਾ ਹੈ — ਤਾਂ ਜੋ ਯੂਜ਼ਰ credential ਮੁੜ ਦਾਖ਼ਲ ਕੀਤੇ ਬਿਨਾਂ logged in ਰਹੇ।
ਪ੍ਰਵਾਹ (Flow)
┌─────────┐ login ( pass) ┌────────────┐
│ Client │ ────────────────────────▶ │ Auth server│
│ │ ◀──── access refresh ─── │ │
└─────────┘ └────────────┘
│ API ਕਾਲ: : Bearer access
▼
┌────────────┐ signature exp ਦੀ ਪੁਸ਼ਟੀ (ਕੋਈ DB lookup ਨਹੀਂ)
│ Resource │ ──── OK ────▶ (access ਅਜੇ ਵੈਧ)
│ API │ ──── ───────▶ (access ਦੀ ਹੱਦ ਲੰਘੀ)
└────────────┘
│ 